diumenge, 18 de novembre de 2018


Dels 100 anys que van des de la supressió del suport en paper fins la Gran Apagada, només coneixem la Historia del nostre Poble en línies generals, sense detalls. Potser sabem més coses de la societat visigòtica de l’any 500. Tenim les dates de la independència cataloccitana, de les expedicions pacificadores i els posteriors protectorats, de l’invasió europea seguida de l’alliberament, cinc dies més tard, sobrepassant les fronteres cataloccitanes, i prenent la capital d’Europa, Varsovia, alhora que amenaçant Rússia si s’aprofitava de la crisi, el retorn de Déu i les crisis religioses que generà, la nova frontera sud desplaçada al Sahara, la unió amb Rússia i amb l’Iran, i fins i tot les dates d’algunes catàstrofes naturals greus. La veracitat d’altres informacions és molt improbable, atès que no foren escrites -novament en paper- fins un segle més tard, i el fet que quasi tota sigui molt negativa indicaria es es tracta de simple propaganda de l’enemic

Estem començant a recuperar la Història del “segle fosc” mercès al bloc Cròniques de  Cataloccitània, que és una mecanisme d’arqueologia hemeroinformàtica cronoparadoxal, i alhora una relativament discreta forma d’intromissió en el passat. Té el seu origen en un centre d’investigació que durant els 10 anys previs a la Gran Apagada va estar experimentant  amb la codificació i transmissió de dades a través d’ones gravitacionals. L’objectiu era reduir a un minut el temps que tarden les comunicacions amb les sondes minaires que operaven a Jupiter i a Saturn. Aquell enviament durant deu anys de microblocs a l’espai mai no va aconseguir fer el viatge amb menys de 20 minuts. De fet, encara hem trigat  500 anys a aconseguir-ho a partir d’un princip físic molt diferent. Tanmateix, en fer-ho hem descobert que aquell manteig de les ones gravitacionals de fa 510 anys havia generat un efecte de canvi de fase que permetia detectar la remor de les codificaions realitzades fa mig mileni. La sorpresa és que vam calcular que només seria possible desfragmentant i decodificar aquells registres -malgrat que sols parcialment- un segle abans d’haver estat transmesos.

Intuint que en mig dels comentaris d’aquella dècada hi haurien moltes referències als 90 anys precedents, no hi va haver problemes per assignar una quantitat de recursos astronòmica al projecte. Amb una tècnica molt millora de la codificació gravitacionals s’aconseguí reprogramar alguns software del passat que permetria detectat la remor desfassada de les dades enviades 90 anys després, desfragmentar-les, decodificar-les, publicar-les en un blog que s’anomenaria Croniques de Cataloccitania i que passaria com una de tantes frikades de lèpoca, i finalment imprimir-ho en paper. Des del present enviariem cada setmana una ordre de dipositar la impressió en un indret diferent i que hagi estat inalterable fins avui.Tot seguit hi aniríem i descobriiríem aquells papers de mil anys i podríem llegir-los.

En aquella època, malgrat ser oficials les parles occitana i catalana, la majoria de les persones en feien una barreja total, però allò que seria després la nostra llengua, el cataloccità,mai no s’escribia. Per això, els texts que estem recuperant estan escrits la majoria de les vegades per duplicat en ambdos dialectes o només en rescatem una o altra de les versions. L’altra pega és que només  ha estat possible datar els registres les poques vegades que l’autor en feia referència en el tex del’escrit, per tant la majoria de les vegades ignorem de quin moment dels 10 anys correspon l’escrit.