divendres, 19 de maig de 2017

solidaritat cataloccitana

Aimats fraires: malgrat las cridas a l'unitat de classa internacionalista, totes sabèm que las contradiccions entre trabalhadors de divèrsas nacions existisson (remembram la guèrra d'Algèria) e que la primièra solidaritat es dins la Familha. Las familhas se pelejan sovent,  totun comença ara mièg an que pòt portar a la desliurança d'una part de la pàtria cataloccitana. Los Catalans avèm besonh de la solidaritat internacionalista (qu'es abitualament pichona) mas, per lo dessús de tot:  lo supòrt de la familha, dempuèi Bordèu a Niça e a Guardamar, es un supòrt a l'ensems, perque  la desliurança de Catalonha serà la desliurança d'una part de totes nosautres: la primièra nacion liura de la futura cataloccitània liura.
MANEL

dimecres, 3 de maig de 2017

An començat de bastir la Federacion d’Entitats Occitanistas dels Païses Catalans

http://www.jornalet.com/nova/8396/an-comencat-bastir-la-federacion-dentitats-occitanistas-dels-paises-catalans

“Catalunya i Occitània”

Segona sessió del cicle “Catalunya i Occitània” al Reial Cercle Artístic

Cartell sessió del 8 de maig 2017.
Dins la programació d’actes i conferències del “Cicle: Catalunya i Occitània”, el dilluns 8 de maig a partir de les 19h30, al Reial Cercle Artístic de Barcelona tindran lloc les següents conferències: 
Presentació de “La Ruta del pastor càtar Pere Mauri” un camí entre Occitània i Catalunya. A càrrec de Josep Lluis Soler. Director de Servitur i gestor cultural.
Presentació del llibre “El càtar de La Granadella”. A càrrec de l’autor Esteve Canet. Diplomat en Dret i treballador de l’Ajuntament de Barcelona.
Hi haurà un tast d’oli de les Garrigues.
Lloc: Reial Cercle Artístic de Barcelona. Sala del Atlans. C/ Arcs nº 5, Barcelona.
Organitza: Cercle Artístic de Barcelona i Cedocat.
Col·labora: Caoc  – Camins – Monumenta – Món Medieval.
Entrada lliure.

dijous, 27 d’abril de 2017

dissabte, 12 de novembre de 2016

De Perpinyà a Montsegur passant pels Encants

De Perpinyà a Montsegur passant pels Encants

Article publicat a Llibertat.cat el 12/11/2016
https://www.llibertat.cat/2016/11/de-perpinya-a-montsegur-passant-pels-encants-36787


Torno de Perpinyà una mica amoïnat per l’embranzida d’un catalanisme que em sembla més tendent al populisme que al progressisme. La presència d’alguns individus “identitaris” (pseudoracistes) carregats d’estelades però incòmodes amb la presència de tants independentistes d’esquerra arribats del Barcelona, em fa pensar que, a la llarga, la gran manifestació catalanista de Perpinyà acabarà desdoblant-se: per una banda els del 7 de novembre, que romandrem necessàriament minoritaris per les inclemències meteorològiques de la data i el tarannà netament sobiranista, i per l’altre costat (i segurament en alguna data estiuenca) una majoria que anirà creixent dins l’aiguabarreig de bona gent profundament catalana , tot i que orgullosament francesa, fans del rugbi departamental a ritme d’Al Chemist, d’indignats amb la Regió o amb el Departament, de populistes i pseudoracistes identitaris, i d’antiOccitans. Quan he comentat aquesta inquietud amb les meus amics perpinyanesos, aquests em diuen que és millor que l’independentisme d’esquerres tingui un coixí catalanista, on créixer en el futur (a l’estil del que a sud han estat els electorats tradicionals de CiU, PSC i PSUC), en comptes de continuar sent els quatre gats de sempre.
Sense tenir res en clar, l’endemà escolto comentaris sobre la manifestació, desdejunant dins d’un bar de Prats de Molló. Tres treballadors parlen amb els cambrers, dues àvies estan veient la televisió, un avi i una àvia llegeixen el diari, i un altre avi entra només a saludar després d’haver comprat el pa. Tots ells s’expressen en un francès amb fortíssim (fins diria que horrible) accent català i, per tant, no tinc cap dubte que les seves són les percepcions dels indígenes del Vallespir, i tots coincideixen a criticar les pancartes i les consignes contra França alhora que valoren positivament les performances antioccitanes que havien escenificat alguns joves. Aquesta anècdota m’ha fet recordar les converses de la nit anterior a Perpinyà amb els amics que em justificaven el fort creixement d’aquest catalanisme francès deslligat de l’independentisme, que anomenen “indignat”. Tot plegat, però, no fa que s’esvaeixin els meus dubtes.
Ara sóc als Encants Vells Nous de Barcelona, regatejant amb en Mohamed. M’interessa comprar-li un llibre molt vell que he vist d’entre els milers que té en un munt de quatre metres quadrats: “Le Bûcher de Montségur“ de Zoé Oldenbourg, de la col·lecció “Trente Journées qui ont fait la France”, pel qual em demana 10 € . Mohamed parla català com la majoria dels Marroquins de Barcelona, a diferència de la majoria dels Espanyols arribats durant el franquisme (ancestres meus inclosos), i això no és pas gràcies als Catalans, perquè cometem l’error de parlar en espanyol als nouvinguts, sinó degut als cursos de català per estrangers requerits per obtenir els Papers de Residència legal per arrelament . Tanmateix, Mohamed no se sent espanyol, atès que no ho és, i si els barcelonins som independentistes catalans, ell no serà menys. En canvi, si fos atacat per identitaris (pseudoracistes) com els que vaig conèixer fa uns dies a Perpinyà, que s’estan infiltrant dins del nou “catalanisme francès”, la integració de Mohamed dins l’independentisme seria tan difícil com la dels espanyols dels ghettos del cinturó barceloní, que és potser allò que interessa a París i a Madrid.
Finalment, li compro dos llibres més: “Cul-de-sac”, de Douglas Kennedy, dins la Série Noire de Gallimard, i “Les Nouvelles Complètes de Marcel Aymé”, perquè m’ha fet una proposta en els següents termes: “com que sóc Català, ni per tu ni per mi: el llibre que t’interessa de Montsegur són 10 €, ara bé si n’agafes dos més n’haurien de ser 30 però jo te’ls deixo tots tres per 15 €”. Escoltar això de ser català i deixar-ho a la meitat, “ni per tu ni per mi”, m’ha caigut com un plom a sobre, perquè he clos les meves reflexions pensant que si fer valdre els drets dels Catalans negociant implica quedar-se a la meitat, no m’estranya que tant a Perpinyà com en el conflicte entre la Generalitat i Espanya estiguem sempre avançant i reculant, sense fer passos ferms endavant. L’alternativa seria una revolució violenta amb la consegüent deserció de la burgesia, però el camí negociat és ple de contradiccions. Les contradiccions, malgrat l’avenç de consciència, generen a Perpinyà l’enfrontament amb els nostres germans Occitans i camp adobat per l’identitarisme pseudoracista més pendent dels magrebins que dels parisins, mentre que a Barcelona, la por a la incertesa econòmica per part dels representants polítics dels empresaris catalans manté sempre obert el perill de tornar a l’autonomisme.
En conclusió: penso que un perill típicament català és la cerca del camí del mig i crec que quan la negociació deriva de la moderació, sempre ens acaben donant morralla. Ens pot semblar que al final tinguem més drets, i més manifestants a Perpinyà, i més llibres als Encants, i més diners autonòmics, i més burgesos apuntats a l’independentisme..., però al final només ens omplim de contradiccions, acabem distraient-nos en xenofòbies (pensant més en Occitans i musulmans que en París i Madrid) i acontentant-nos amb autonomies. Al meu parer, la negociació té sentit quan cal posar fi a les barricades, però prèviament cal que estiguin les idees clares, les consignes clares, les reivindicacions clares i fermes, i clarament clarificats els interessos personals i polítics de tots els actors.

Fantassin

dimarts, 25 d’octubre de 2016

Fwd: Sessió Mòstra Cinèma Occitan al CAOC (28/10/2016)



Sessió de la Mòstra de Cinèma Occitan

al CAOC

 

 

Data: divendres, 28 d'octubre 2016

 

Lloc: CAOC, Providència, 42, Barcelona

 

Hora: 19.30

 

Film: Vòutz de lo Sambuc

 

Subtítols en català

 

Lo Sambuc és un municipi de la Val d'Estura, a la província de Cuneo (Piemont), entre els Alps Cottians i els Alps Marítims que, com tants d'altres municipis de muntanya d'arreu, veu com la seva població va minvant i com les formes de vida tradicional perden presència. Malgrat tot, hi conviuen tota mena de personatges i de festes amb segles d'història al costat d'iniciatives totalment noves i contemporànies.

 


CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català 

Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat 

 

 

 

 

Si no voleu rebre més informació de la nostra entitat, podeu enviar-nos un correu a caoc@caoc.cat amb el text "ESBORREU-ME"

 

 

 

 


diumenge, 4 de setembre de 2016

dimecres, 31 d’agost de 2016

La Plaça de las Glòrias Catalanas me sembla una allegoria del païsatge trist actual mas que, malgrat cossí es de lag, cal o comprene e o justificar coma la Glòria nacionala en bastiment definitiu après tantes d'errors passats.

M'estona e me met trist de trobar per la carrièra fòrça joves de près de trenta ans desocupats (en jogant amb patins) en orari laboral.

diumenge, 14 d’agost de 2016

El grup occità La Talvera a la Festa Major de Gràcia

http://caoc.cat/el-grup-occita-la-talvera-a-la-festa-major-de-gracia/

El Centre Artesà Tradicionàrius tanca per vacances uns dies, però la seva activitat no s'atura, ja que durant la Festa Major de Gràcia podreu gaudir del millor folk a la Plaça del Sol de Gràcia!
Concretament el dimecres 17 d'agost a la Plaça del Folk (plaça del Sol, Gràcia) tindrà lloc un taller de danses occitanes i catalanes i al vespre un concert del grup occità La Talvera. A continuació, actuació del grup català el Pont d'Arcalís.

Programa:

Dimecres 17 d'agost
18 h – Tardes familiars folk. Taller de danses occitanes i catalanes amb La Talvera i El Pont d'Arcalís. Mestre de danses: Pep Lizandra i Daniel Loddo
22 h – Kabum
22.15 h Ball Folk Confrontació amb La Talvera (Occitània) i El Pont d'Arcalís (Catalunya)

La Talvera
Des dels seus inicis el grup La Talvera explora profundament el repertori tradicional occità al mateix temps que crea un repertori musical i poètic actual. Occitana i sempre oberta a la resta del món, la música de La Talvera té les seves arrels en la tradició però troba lligams en la contemporaneïtat bastint ponts entre generacions, entre continents, entre èpoques.Avui La Talvera és un grup de música occitana però també és inclassificable i acolorit, ni ragga, ni world, ni exclusivament tradicional. Els viatges i les trobades que fan l'alimenten i l'enriqueixen.

Daniel LODDO: cantant, crabaire, acordionista
Céline RICARD: cant, pifre, gralla
Fabrice ROUGIER: clarinet, saxòfon
Serge CABAU: percussió
Sergio SARANICHE: guitarra i baix
Aelis LODDO: violí i cant

Videoclip Al bal de la Talvera
Més informació: www.talvera.org